LA IL·LUSIÓ DE LA LAIA

Na Laia era una filleta molt maca que tenia 9 anys, vivia a Es Mercadal però la seva família vivia a Londres. Ella estava molt trista perquè  per les festes de Nadal no podria veure a la seva família. Pensava coses per poder fer però no li venia res al cap, - bono, aniré al parc, però quan hi va arribar se va trobar amb la seva millor amiga, na Laura.
- Hola, Laura com estàs?
- Bé i tu?, et veig un poc trista.
- Si és que jo aquest Nadal no puc anar a veure la meva família a Londres.
Ah, no? I per què?
- Perquè no hi ha diners.
- Però si això és molt facil de solucionar!
- Ah, si. I com?
- Vendrem polseres!
- Val, val, comencem!

Es van posar a fer moltes polseres i van guanyar molts diners i la Laia va estar molt contenta per la idea de na Laura. Podria anar a Londres a passar el Nadal amb la seva família. Llavors va pensar: "amb els diners que m'han sobrat convidaré a la Laura".

Així va ser, com na Laia va poder passar el Nadal amb la seva família i també amb la seva millor amiga!

Això era i no era una filleta de 7 anys rossa que es deia Saria. Tenia un germà, en Pitus. Un dia, com qualsevol altre, estaven dinant de macarrons i la mare va dir:

-M’agrada l’estiu! I el germà va dir:

-A jo també!

   Però na Saria no hi estava d’acord, així que va dir:

-A jo m’agrada més l’hivern! El pare que estava d’acord amb na Saria li va dir fluixet:

-Ho sabies que a dins del bosc hi ha una bruixa que controla les estacions?

-Ah si? Va dir na Saria.

-Sí, si. Però parla més fluix que no vull que s’enteri tot el món!

-I, com es diu aquesta bruixa?

-Es diu Din, va respondre el pare.

   Així que na Saria, quan va acabar de dinar, se’n va anar al bosc i quan va arribar, va pensar:

-Segurament me perdré, però si ho aconsegueixo no hauré d’esperar a que passi l’estiu ni la tardor. 

 Així va ser com na Saria es va endinsar al bosc i, després de caminar dos dies va trobar una ciutat, més ben dit, un castell en runes.

No va entrar però li va aparèixer una senyora i ella es va espantar. La senyora li va dir:

-No t’espantis , soc una bona senyora, em dic Din i tu , com et dius?

Na Saria va pensar:

-És impossible, ho he aconseguit!

-Com m’has llegit el pensament? Li va dir na Saria a la senyora.

   Na Din, li va respondre:

-A les llegendes diuen que soc una bruixa però en realitat soc fada i sempre estaré al teu costat  i te donaré fred.

Premi from tercermercadal

AMICS PER CARTA

Cartes from tercermercadal