LA IL·LUSIÓ DE LA LAIA

Na Laia era una filleta molt maca que tenia 9 anys, vivia a Es Mercadal però la seva família vivia a Londres. Ella estava molt trista perquè  per les festes de Nadal no podria veure a la seva família. Pensava coses per poder fer però no li venia res al cap, - bono, aniré al parc, però quan hi va arribar se va trobar amb la seva millor amiga, na Laura.
- Hola, Laura com estàs?
- Bé i tu?, et veig un poc trista.
- Si és que jo aquest Nadal no puc anar a veure la meva família a Londres.
Ah, no? I per què?
- Perquè no hi ha diners.
- Però si això és molt facil de solucionar!
- Ah, si. I com?
- Vendrem polseres!
- Val, val, comencem!

Es van posar a fer moltes polseres i van guanyar molts diners i la Laia va estar molt contenta per la idea de na Laura. Podria anar a Londres a passar el Nadal amb la seva família. Llavors va pensar: "amb els diners que m'han sobrat convidaré a la Laura".

Així va ser, com na Laia va poder passar el Nadal amb la seva família i també amb la seva millor amiga!

Això era i no era una filleta de 7 anys rossa que es deia Saria. Tenia un germà, en Pitus. Un dia, com qualsevol altre, estaven dinant de macarrons i la mare va dir:

-M’agrada l’estiu! I el germà va dir:

-A jo també!

   Però na Saria no hi estava d’acord, així que va dir:

-A jo m’agrada més l’hivern! El pare que estava d’acord amb na Saria li va dir fluixet:

-Ho sabies que a dins del bosc hi ha una bruixa que controla les estacions?

-Ah si? Va dir na Saria.

-Sí, si. Però parla més fluix que no vull que s’enteri tot el món!

-I, com es diu aquesta bruixa?

-Es diu Din, va respondre el pare.

   Així que na Saria, quan va acabar de dinar, se’n va anar al bosc i quan va arribar, va pensar:

-Segurament me perdré, però si ho aconsegueixo no hauré d’esperar a que passi l’estiu ni la tardor. 

 Així va ser com na Saria es va endinsar al bosc i, després de caminar dos dies va trobar una ciutat, més ben dit, un castell en runes.

No va entrar però li va aparèixer una senyora i ella es va espantar. La senyora li va dir:

-No t’espantis , soc una bona senyora, em dic Din i tu , com et dius?

Na Saria va pensar:

-És impossible, ho he aconseguit!

-Com m’has llegit el pensament? Li va dir na Saria a la senyora.

   Na Din, li va respondre:

-A les llegendes diuen que soc una bruixa però en realitat soc fada i sempre estaré al teu costat  i te donaré fred.

DOS BONS GERMANS

Hi havia una vegada en un petit bosc, una família formada per dos roures i dues alzines. Una de les alzines es deia Pepa i un dels roures es deia Pepet. Na Pepa i en Pepet eren germans i els altres dos eren els seus pares. 
Un dia mentre en Pepet i na Pepa jugaven a tirar-se aglans al Pepet li van caure les fulles. El Pepet li va dir a la Pepa:
- Per què em cauen les fulles? Tenc fred! La Pepa li va respondre: 
- Tu ets un arbre de fulla caduca, t'han de caure les fulles!

- I per què a tu no et cauen?
- Per què jo soc un arbre de fulla perenne i a mi no em cauen, però a tu et tornaran a créixer.
Però la Pepa no va quedar tranquila i va decidir ajudar al seu germà, així que va demanar ajuda a un bon amic, el vent. Li va demanar que bufés amb totes les seves forces i totes les fulles que hi havia a terra, es varen aixecar dins d'un remolí i es varen enganxar per totes les branques de'n Pepet.

Na Pepa, quan el vent va desaperèixer, li va dir:

 - Pepet, així ja no tindràs fred!

HISTÒRIA DELS ESCLAT-SANGS

Vine a cercar-me

Hola amiguets, som en Rovelló, sabíeu que per la tardor tots els pares venen amb els seus fills a cercar-me i la meva feina consisteix en amagar-me fins que me troben?. 

Els millors amagatalls són dins l'herba i els pitjors són els que no tenen res que et tapi, si no et ben tapes et veuen toduna!. 

Els nostres rivals són els bolets verinosos, però sort que els pares saben distingir els verinosos dels bons, com jo!. 

Quan acaba la tardor la nostra feina també acaba. 

Adéu!


                                                        

LA HISTÒRIA DELS CUCS PER ...

DOS CUQUETS MOLT AMICS

Hi havia una vegada un cuc que es deia Jas i vivia dins uns cirera amb el seu pare l'escarabat i la seva mare, el centpeus. Ell tenia un amic que vivia dins una ceba així que un dia va anar a visitar al seu amic, però quan va entrar dins casa seva va sortir corrents, cames ajudau-me!. La ceba feia una pudor horrible, ell li va preguntar al seu amic:
- I com pots viure aquí?. 
El seu amic li va contestar:
- No visc aquí, visc defora, no tinc casa!.

- Vols venir a viure a casa meva?
- Si, si, per favor t'ho demano!
- Li preguntaré als meus pares.
Al dia següent ...
- M'han dit que si, pots venir a viure a casa meva.
Van viure feliços per sempre més i no varen tornar a sentir olor de la ceba.

PER QUÈ EM CAUEN LES FULLES?

  Ana

Això vol dir que era un arbre que tenia unes fulles ben verdes, polides i brillants i un tronc gruixut i rugós, bono un arbre molt polit.

Quan va arribar la tardor, les seves fulles van caure a terra, van quedar seques, rebregades, ... i l'arbre esteia molt trist, tan trist que fins i tot li queien les llàgrimes. Un dematí passava un corb molt savi i l'arbre li va demanar perquè li queien les fulles, el corb li va explicar: -Tu ets un arbre de fulla CADUCA, vol dir que li cauen les fulles. Hi ha un altre tipus d'arbre que es diuen de fulla PERENNE, que li cauen mai. Però no et preocupis que a la primavera et tornaran a sortir. L'arbre ja no esteia trist perque sabia que li tornarien a créixer  i ja tornaria ser un arbre florit i polit.

Una bona història de ... en Pol

L'OLIVERA 

 Hola, jo soc una olivera, som originària de l'Àsia Menor però me conreen des de l'antiguitat a tot el Mediterrani. Perdó no m'he presentat, el meu nom és Oliver Oliva teng 150 anys i estic visquent a Menorca, necessit aigua perquè he tingut un estiu molt calurós, però ara us explicaré més coses de jo. Som de fulla perenne i el meu fruit és l'oliva i és comestible. Probablement som dels arbres de fruit més resistents al fred i quan passam molta calor tancam els estomes (poros de les fulles) per evitar pèrdua d'aigua. 

 Ah que som inteligent!